dimecres, 24 de novembre del 2010

Dictamen de les alumnes

Per fi, i com ja se sap, que la feina del psicopedagog sempre és lenta a causa de la gran quantitat d'alumnes que necessiten del seu servei, ja tinc els dictamens de les dues alumnes.
Una d'elles té un retard mental lleuger, amb un QI de 74, i l'altra alumna un retard d'aprenentage i d'immaduresa, amb un QI de 79.
Un cop vistos els resultats de les proves cognitives que els vaig passar jo, i el dictamen del psicopedagog, hem decidit fer alguns canvis estructurals. Fins ara aquestes dues alumnes rebien un suport de 4h la setmana amb altres alumnes amb dificultats d'aprenentatge, però vèiem que la diferència de nivell d'aprenentatge era, tot i així, diferent.
És per això que ara, i més tenint els resultats més que evidents, només les agafaré a elles dues, dues hores a la setmana, per treballar els aspectes més bàsics de la llengua i les matemàtiques.
D'aquesta manera, tindran una atenció més individualitzada sense deixar de banda la inclusió a l'aula.

2 comentaris:

  1. Hola Gema, me gustaría saber el protocolo que tenéis en vuestra escuela para la realización de la evaluación psicopedagógica y como quienes os coordinais para tomar las decisiones de los apoyos. En Valencia el protocolo es, tutor identifica y hace la demanda a la psicopedagoga y a partir de ahi se toman las decisiones en el departamente de Orientación, que generalmente está formado por La orientadora y la profesora de pedagogía terapeútica.
    La orientadora nunca coge a alumnos para darles el apoyo académico que necesitan, lo hace la PT.
    ¿Vosotros no trabajais así?, con todo el trabajo que tenemos de evaluaciones, coordinaciones etc... ¿os da tiempo a recibir alumnos?...

    ResponElimina
  2. Hola Ana. Doncs bé, per començar és la tutora la qui fa la demanda al psicopedagog quan té indicis de que alguna cosa no va bé. S'omple un full amb les dades de l'alumne/a on a part de les personals hi consta tot allò que la mestra veu convenient explicar, com poden ser d'aspectes relacionals, de qüestions referides a aprenentatges, d'aspectes familiars, d'aspectes positius de l'alumne/a, de mancances, i què és el que realment preocupa d'ell/a. Alhora, la mestra d'educació especial també té aquesta informació, i quan es coordina amb el psicopedagog, amb totes les demandes que tenen en mà, en fan una valoració i prioritzen aquells casos que creuen oportuns estudiar segons les necessitats.
    Un cop fet tot això, és el psicopedagog el que passa les proves, i en aquest cas, jo com a practicant, em va deixar veure tots els resultats i me'ls va comentar fil per randa, però normalment quan els té només en comenta el dictamen a la mestra tutora i la mestra d'educació especial.
    És en aquest moment quan les dues, amb l'assessorament del psicopedagog, si cal, pensen amb la intervenció que se'ls ha de donar a nivell acadèmic. Si hi han temes mèdics, és el psicopedagog que fa les derivacions oportunes: neuropediatre, psicòleg, o altres serveis externs.

    Realment és molta feina per part de la mestra ja que això implica una ajuda individualitzada a l'alumne/a, materials concrets,... Però bé, això ja forma part de la nostra feina diària, i cada vegada ens trobem més casos com aquests i vol dir que ja des de principi de curs has de plantejar l'horari amb grups flexibles, desdoblements, grups de suport.., tot el que et permeti l'horari i els mestres que disposes.

    ResponElimina